Programa

Amb l’habitual unió de contraris tan present en la seua música, el concert per a guitarra i ensemble “Turia” de Francisco Coll, balla entre una clara influencia flamenca i l’ús de llenguatges actuals. Coll acaba de publicar “Three Pieces ‘after Turia’” (2021), on continua evocant el riu que creua la nostra ciutat i aquella “llum que va pintar Sorolla”, traslladant amb mestratge recursos tècnics i sonoritats guitarrístiques, ara transcrites per a piano sol.

Malgrat que va residir quasi tota la seua etapa creativa a Berlín, on va ser professora més de 30 anys en la UDK, el llenguatge compositiu de Mariángeles Sánchez Benimeli va estar sempre íntimament lligat a la llum i els perfums del Mediterrani, i a la guitarra, de la qual ha sigut una de les intèrprets i pedagogues més rellevants de la nostra terra. He transcrit recentment la seua “Suite Melódica” de 1991 per a, com en el cas de l’obra de Coll, poder trasladar al piano els colors de l’instrument que Mariángeles va aprendre a tocar amb Narciso Yepes o Andrés Segovia, a qui va dedicada la peça.

Trobem acords guitarrístics i també can ten les tres peces que ‘envolten’ les obres de Coll i Sánchez Benimeli. “Almería” de Albéniz inicia amb un ritme de taranta que ens condueix a una ‘copla’ bellíssima d’inspiració llevantina. La seua melodía és molt similar a les que Asencio va transcriure i harmonitzar subtilment en les seues cançons i danses valencianes. El recital es tanca amb música de l’altre costat de l’oceà, però allí el ‘viejo boyero’ de Ginastera també ‘rasgueja’ la seua guitarra, mentre la ‘moza donosa’ canta amb infinita nostàlgia.