Amb una trajectòria molt rellevant en l’àmbit de la comunicació i la gestió cultural, donem la benvinguda a l’Hort de Montesinos a Susana Castro, que serà l’amfitriona convidada de l’edició d’enguany. Ens acompanyarà al llarg dels quatre dies del festival amb intervencions de caràcter musicològic i generant espais de diàleg entre públic i artistes.
Manuel de Falla va néixer a Cadis ara fa 150 anys. Allunyat dels grans cercles culturals europeus, però alimentat artísticament per una mare pianista i una nodrissa que li cantava cançons populars, va fer del folklore andalús base musical per a algunes de les seues obres més importants. La següent generació d’artistes del nostre país, entre ells Vicent Asencio, va utilitzar aquesta mateixa fórmula per a enriquir també el nostre patrimoni musical amb harmonies i tècniques compositives de les avantguardes de l’època. Els últims anys de la seua vida, angoixat pel context de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, Manuel de Falla s’exilià a Alta Gràcia, a l’Argentina. Però, des d’aquell lloc tan remot, continuà sent far i inspiració per a compositors com Alberto Ginastera, que també va fer del folklore la base de la seua imaginació compositiva.
El pianista i director del Festival, Antonio Galera, fa anys que construeix programes en què traça fils conductors entre tots aquests autors en un projecte que ha convertit en treball discogràfic, CORDES, previst per a la pròxima tardor, i del qual podreu gaudir d’un avanç aquesta nit.
Vicente Asencio (1908-1979)
Albada i dansa (Fandango del Canyamelar)
Elegía a Manuel de Falla
Manuel de Falla (1876-1946)
Fantasia Baetica
De El amor brujo
El círculo mágico (Romance del Pescador)
A medianoche (Los Sortilegios)
Danza Ritual del Fuego (para cazar los malos espíritus)
Alberto Ginastera (1916-1983)
Danzas argentinas
Danza del viejo boyero
Danza de la moza donosa
Danza del gaucho matrero
Antonio Galera, piano
La festivitat del Corpus Christi convoca cada any la població en una festa que, si bé té origen religiós, s’ha convertit en una celebració d’usos i tradicions, algunes de les quals es remunten a l’època barroca.
Amb més de quarant anys d’història, el Grup de Danses Realenc és una de les associacions culturals més actives de la nostra població. Hui, acompanyades de tabal i dolçaina, ens oferiran una mostra del seu saber fer: nanos, vetes, magrana… Danses arrelades a la tradició festiva valenciana i que conservem com a memòria viva del poble de Picanya. Acompanyeu-nos en un recorregut pels diferents espais de Villa Rosita per a celebrar el nostre patrimoni popular.
Tancaran la primera vetllada la cantautora Judit Neddermann i el guitarrista Darío Barroso amb Brota, un recital íntim i proper sota els arbres del nostre jardí. La música que sonarà serà nova i antiga, però sempre cantada des del present, amb cançons inèdites que encara no formen part de cap àlbum, com Llibert, un senzill dedicat al seu avi que acaba de veure la llum.
Com fem nosaltres amb Picanya, Judit és ambaixadora de la bellesa seu poble, Vilassar, i canta amb una mirada i una veu plena d’esperança sobre allò que observa i les persones de qui s’envolta. Li donem la benvinguda al nostre festival, amb el desig que Villa Rosita siga, per una nit, també casa seua.
Presenta Susana Castro, musicòloga.
És ben coneguda l’anècdota de quan el jove Johannes Brahms aparegué a casa dels Schumann, Robert i Clara, amb algunes de les seues primeres composicions baix el braç, iniciant així una relació personal i artística entre els tres músics que els marcaria profundament. Escoltarem les tres romances de Robert, dedicades a Clara i escrites originalment per a oboè, en la versió per a clarinet i piano així com la segona sonata de l’op. 120, una de les últimes obres que escriurà Brahms. El dúo format per Claudia Aliaj, jove promesa del clarinet espanyol que ja s’ha presentat en sales com la Berliner Philharmonie, el Musikverein de Viena o el Carnegie Hall de Nova York i el pianista xinès Xiaolu Zhang, brillant primer premi i premi del públic del darrer Concurs Maria Canals de Barcelona, seran els encarregats de traslladar-nos a eixe espai compartit des del qual han sorgit algunes de les més belles obres de la música de cambra.
La segona part del concert és ben diferent. En una transcripció de l’original per a flauta i piano, escoltarem la Sonata op. 94 de Sergei Prokófiev, una peça escrita entre 1942 i 1943 en un context complex: el règim soviètic havia evacuat lluny del front als seus grans creadors, conscient del seu valor propagandístic. Prokófiev troba en aquesta peça una mena de “refugi clàssic” però on també podem escoltar fragments enèrgics i d’una gran exigència virtuosa, característics del seu llenguatge compositiu.
Robert Schumann (1810-1856)
Drei Romanzen [Tres Romanços], op. 94
Nicht schnell [No molt ràpid]
Einfach, innig [Senzill, íntim]
Nicht schnell [No molt ràpid]
Johannes Brahms (1833-1897)
Sonata núm. 2 en mi bemoll major, op. 120
Allegro amabile
Andante con moto
Andante con moto – Allegro – Andante con moto
Serguei Prokófiev (1891-1953)
Sonata núm. 2 en re major, op. 94a (arr. K. Kennan)
Moderato
Scherzo. Presto
Andante
Finale. Allegro con brio
El Concert Cañada Blanch d’aquest any estarà a càrrec de la soprano Èlia Casanova amb el seu grup La Tendresa, que interpretaran el recital “Cuando el amor canta”, un programa que reuneix joies dels s. XVI i XVII, amb el qual conviden al públic a deixar-se seduir per la música i la poesia d’una època en la què l’amor es cantava amb una sinceritat i bellesa commovedores.
A través de cançons íntimes i danses plenes de vida, es desplega un univers emocional en el qual conviuen la lleugeresa del joc amorós, la ironia del desengany, la passió que ardix i la melangia de l’absència. Música i paraula s’entrellacen amb una proximitat sorprenent, esborrant la distància del temps i parlant a l’oient de hui amb una veu clara i humana.
Henry du Bailly († 1650)
Yo soy la locura
Antonio de Santa Cruz
Marizápalos
Luis Briceño (1610-1630)
La bella Celia que adora
Diego Ortiz (1510-1576)
Recercada quinta
Luis Briceño (1610-1630)
Si queréis que os enrame la puerta
Juan Blas de Castro (1561-1631)
Del Cristal del Manzanares
Diego Gómez
Ojos de mis ojos
Mateo Romero (1575-1647)
Las heridas de Medoro
Gaspar Sanz (1640-1710)
Zarabanda
Giovanni Steffani († 1626)
Ay que contento
Giovanni Steffani († 1626)
Vuestra belleza señora
Diego Ortiz (1510-1576)
Recercada séptima
Gabriel Bataille (ca. 1574/75-1630)
El baxel está en la playa
Gabriel Bataille (ca. 1574/75-1630)
Si sufro por ti morena
Anònima
Ay que me río de amor
Èlia Casanova, soprano
Belisana Ruiz, corda pulsada
Lixsania Fernández, viola de gamba
Presenta Susana Castro, musicòloga.
L’escriptora George Sand hereta de la seva àvia una mansió a Nohant, a la campinya del Berry francés. Allí, durant diversos estius, Frederic Chopin fa d’aquesta la seua llar i converteix els salons i jardins en fonts d’inspiració d’algunes de les seues obres més celebrades. Sand, al seu torn, convida a les seues famoses soirées a alguns dels personatges que marcaran la vida cultural de l’època: Delacroix, Viardot, Flaubert, Liszt…
Escoltem, en les mans de la pianista Dina Nedéltcheva, les músiques que podrien haver sonat en este saló. Intèrpret mallorquina de reconegut prestigi en el repertori chopinià i present recentment al prestigiós Festival de Valldemossa, on la pròpia Sand escriví Un hiver à Majorque, aquesta nit ens convida a imaginar aquestes trobades inspiradores.
Clara Schumann (1819-1896)
Nocturn en re menor, op. 6 núm. 2
Maria Szymanowska (1789-1831)
Tres masurques
Frédéric Chopin (1810-1849)
Tres masurques, op. 59
Sonata núm. 3 en si menor, op. 58
Allegro maestoso
Scherzo. Molto vivace
Largo
Finale. Presto non tanto
En només vint anys d’història, l’Orquestra de la Comunitat Valenciana ha construït un sòlid prestigi com una de les orquestres més reconegudes d’Europa. Ens visiten a Villa Rosita tres de les seues integrants: Magdalena Martínez a la flauta, Noelia Cotuna a l’arpa i Ana Mba a la viola, totes tres amb una destacada trajectòria també com a solistes.
Aprofitant l’acústica íntima del Pati de la Buguenvíl·lea, ens presentaran la Sonata de Claude Debussy per a estos instruments. En els últims anys de la seua vida el compositor francés, molt minvat físicament per una malaltia i colpit psicològicament també per la crueltat de la Primera Guerra Mundial, decideix en canvi escriure una sèrie de sis sonates, de les que només va poder acabar-ne tres, i que semblen allunyades d’aquell sofriment personal.
Claude Debussy (1862-1918)
Sonata per a flauta, viola i arpa, L.137
Pastorale: Lento, dolce rubato
Interlude: Tempo di Minuetto
Finale: Allegro moderato ma risoluto
L’artista belga d’origen iranià Fleur Khani ens presenta un programa que transcendeix la forma d’un concert clàssic o d’un espectacle convencional. Intèrpret i directora de projectes com Hallelujah, guardonat amb l’International Music Theatre Award, o de l’òpera ZAN, que s’estrenarà a deSingel el pròxim setembre, Khani parteix de la narració de la seua experiència diaspòrica per a entreteixir històries sobre la revolució, la pèrdua, l’esperança, l’amor i la ràbia.
A Sim Sala Bim construeix un univers musical íntim i cru, posant el focus en allò que encara es pot restaurar i reconnectar, i convidant-nos a endinsar-nos en allò desconegut: un encanteri màgic entre una revolta i una història d’amor, entre la foscor i la llum, entre la solitud i la col·lectivitat.
Presenta Susana Castro, musicòloga.
Onomeya aludeix a l’espai d’unitat i silenci des del qual emergeix el so primordial. Des d’aquest lloc, el violoncel·lista i compositor Alfredo Ferre Martínez crea obres i experiències que exploren la presència i l’observació interior.
Nascut el 1994 a Elda i format a Madrid i Basilea, on resideix actualment, ha actuat com a solista en sales com l’Auditori Nacional de Madrid, el KKL Luzern i el Teatre La Fenice de Venècia, i ha participat en festivals com el de Verbier o el Setembre Musical de Montreux. Practicant de meditació des de fa nou anys, comparteix a través de la música les seues experiències interiors i estats de presència. El seu llenguatge propi com a compositor combina tradició clàssica, minimalisme, música electrònica i música meditativa.
El silenci és summament important en la recerca de l’”estat de llar interior” de les seues composicions. És per això que, al jardí de l’hort, ens relacionarem amb els sons ja existents, explorant en aquestes peces els límits entre allò que sona i allò que no. Un concert predominantment meditatiu, amb el violoncel com a instrument central, i amb electrònica i sons de bols de quars com a generadors d’una atmosfera íntima i acollidora.
Alfredo toca un violoncel, presumiblement construït per Francesco Gofriller a Venècia cap al 1730, amablement cedit per un patrocinador de les arts.
Ser cantant d’òpera i/o/ però artista emergent. Canviar el brilli-brilli pel xandall, els talons per les esportives. Una lluita entre la vocació y la supervivència, entre complir somnis i pagar factures. Contar-ho tot en un micromusical: una paròdia autobiogràfica sobre una antidiva d’òpera. Sobre l’intent de viure de l’art, malgrat tot. Sobre eixir dels camins de la música clàssica… per trobar-se amb els clàssics problemes.
Marta Estal ens presenta NO-DIVA, un enginyós espectacle d’autoficció en to humorístic sobre la precarietat dels artistes emergents, que va ser la revelació del darrer Russafa Escènica-Festival de Tardor, guardonat amb els premis ‘IX Premi de Dramatúrgia Fundació SGAE’ i ‘I Premi Llavor’.
EQUIP ARTÍSTIC
Text i música original: Marta Estal
Interpretació (actriu, soprano i piano): Marta Estal
Codirecció: Marta Estal i Álvaro Tato
Disseny d’Il·luminació: Carlos Carvajal
Assesoria de dramatúrgia: Álvaro Tato
Vídeo i foto: Nuro Visuales
El concert de cloenda d’aquesta edició del Festival dels Horts serà a càrrec d’Ignacio Prego, considerat per la premsa especialitzada com un dels clavecinistes més importants de la seua generació i amb una destacadíssima trajectòria internacional, tant en solitari com amb el seu grup Tiento Nuovo.
Prego ofereix regularment concerts als Estats Units, el Canadà, Àsia, Amèrica del Sud i Europa, en sales com l’Alice Tully Hall del Lincoln Center i la Frick Collection de Nova York, el National Centre for the Performing Arts de Pequín, els Teatros del Canal o l’Auditori Nacional de Madrid; així com en festivals com els de Berkeley, Boston, Sevilla (FeMÁS), Vancouver, Utrecht o Aranjuez.
Ignacio Prego interpretarà les mítiques Variacions Goldberg de Johann Sebastian Bach a l’interior de Villa Rosita. Ha arribat fins als nostres dies la història popularitzada pel musicòleg alemany Johann Nikolaus Forkel, segons la qual el comte hauria demanat una peça que l’ajudara a relaxar-se, ja que patia d’insomni. Si bé es tracta d’una interpretació romàntica, prou allunyada de la realitat històrica, conencta amb la idea que la música consola, cura i pot esdevenir refugi: un lloc on tornar sempre per a retrobar-nos i reconnectar amb nosaltres mateixos. Esperem que estos dies compartits us hagen fet gaudir, emocionar-vos i sentir-vos com a casa amb nosaltres. Ens veiem de nou l’any que ve.
Johann Sebastian Bach (1685–1750)
Variacions Goldberg, BWV 988
Aria
Variatio 1. a 1 Clav.
Variatio 2. a 1 Clav.
Variatio 3. Canone all’Unisono. a 1 Clav.
Variatio 4. a 1 Clav.
Variatio 5. a 1 ô vero 2 Clav.
Variatio 6. Canone alla Seconda. a 1 Clav.
Variatio 7. a 1 ô vero 2 Clav. al tempo di Giga
Variatio 8. a 2 Clav.
Variatio 9. Canone alla Terza. a 1 Clav.
Variatio 10. Fughetta. a 1 Clav.
Variatio 11. a 2 Clav.
Variatio 12. a 1 Clav. Canone alla Quarta in moto contrario
Variatio 13. a 2 Clav.
Variatio 14. a 2 Clav.
Variatio 15. Canone alla Quinta. a 1 Clav.: Andante
Variatio 16. Ouverture. a 1 Clav.
Variatio 17. a 2 Clav.
Variatio 18. Canone alla Sesta. a 1 Clav.
Variatio 19. a 1 Clav.
Variatio 20. a 2 Clav.
Variatio 21. Canone alla Settima
Variatio 22. a 1 Clav. alla breve
Variatio 23. a 2 Clav.
Variatio 24. Canone all’Ottava. a 1 Clav.
Variatio 25. a 2 Clav.: Adagio
Variatio 26. a 2 Clav.
Variatio 27. Canone alla Nona. a 2 Clav.
Variatio 28. a 2 Clav.
Variatio 29. a 1 ô vero 2 Clav.
Variatio 30. a 1 Clav. Quodlibet
Aria da Capo
Des del FDH volem potenciar els espais de convivència del marc privilegiat de Villa Rosita, generant, per un costat, sinergies entre estudiants de l’àmbit artístic i destacats professionals de la cultura i, per altra banda, potenciant la formació contínua del nostre públic.
Per això, en aquesta edició, hem preparat per a vosaltres unes sessions matinals (11 h) de PIANO ALS HORTS a càrrec de pianistes de la sisena edició del festival.
Si voleu més informació al respecte, tant per a assistir com a alumnat actiu com per a escoltar les sessions, escriviu-nos a festivaldelshorts@gmail.com
Ací pots descarregar el fullet amb el nostre cartell i les dades principals sobre aquesta edició.
Pots comprar entrades individuals o abonaments per a tot el festival. I amb preus especials per als menors de 29 anys!